Els termoparells comuns es poden dividir en dues categories principals: termoparells estàndard i termoparells no -estàndards. Els termoparells estàndard són aquells la relació entre el potencial termoelèctric-temperatura i l'error admissible estan definits pels estàndards nacionals i per als quals existeix una taula de calibratge estàndard unificada. També disposen d'instruments de visualització compatibles.
Els termoparells no-estàndards no s'utilitzen ni estan tan disponibles com els termoparells estàndard i, en general, no tenen una taula de calibratge unificada. S'utilitzen principalment per a mesures en determinades aplicacions especials. Des de l'1 de gener de 1988, la Xina ha fabricat tots els termoparells i termòmetres de resistència segons els estàndards internacionals IEC i ha designat set tipus de termoparells estàndard (S, B, E, K, R, J, T) com a tipus de disseny unificat per a la Xina.
Teòricament, es poden combinar dos conductors diferents (o semiconductors) per formar un termoparell, però com a element pràctic de mesura de la temperatura, té molts requisits. Per garantir la fiabilitat i la precisió de mesura suficient en la tecnologia d'enginyeria, no tots els materials es poden utilitzar per formar un termoparell. En general, els requisits bàsics per als materials dels elèctrodes de termoparell són:
1. Propietats termoelèctriques estables dins del rang de temperatura, sense canvis en el temps, amb suficient estabilitat física i química i resistència a l'oxidació o corrosió;
2. Coeficient de temperatura de baixa resistència, alta conductivitat i baixa calor específica;
3. Un gran potencial termoelèctric generat durant la mesura de la temperatura i una relació funcional lineal o gairebé-lineal-de valor únic entre el potencial termoelèctric i la temperatura;
4. Bona reproductibilitat del material, alta resistència mecànica, procés de fabricació senzill i baix cost.
